Migració des de sistemes heretats, sense aturar el funcionament
## La part que dura més del que es pensava
La migració de dades sona a procés tècnic. A la pràctica, és en tres quartes parts una decisió funcional: quins registres continuen sent vàlids? Quins camps signifiquen avui una cosa diferent que fa sis anys? Qui pot decidir que tres mil fitxes mortes no es migren?
Cap proveïdor no pot respondre aquestes preguntes per vostè. El que sí que pot fer és no posar-li la feina encara més difícil.
## El que fem per a això
**Exportació en formats documentats, en qualsevol moment.** No només en marxar, també durant el procés. Qui només obté les seves dades mitjançant una sol·licitud de suport no n'és l'amo.
**Un esquema documentat.** Pot consultar què hi ha a cada taula abans d'escriure-hi res.
**Funcionament en paral·lel.** Ningú no canvia de sistema un divendres al vespre. El que és habitual és que tots dos sistemes funcionin durant un temps i l'abast migri pas a pas.
## L'ordre que ha donat bon resultat
1. **Primer les dades mestres.** Clients, articles, empleats. Canvien poques vegades i són la base de tota la resta.
2. **Els processos en curs.** El que és obert s'ha de migrar; el que és tancat sovint es pot quedar al sistema antic.
3. **L'historial al final, o mai.** Per a les obligacions de conservació sovint n'hi ha prou amb un accés de lectura al sistema antic. És més barat i menys arriscat que transformar deu anys d'assentaments.
El punt tres sol estalviar més temps que qualsevol eina.
## Què surt malament si se l'omet
L'error més freqüent és planificar la migració com un esdeveniment únic. És un període. Qui no té un procediment per a allò que passa amb les dades noves durant aquest període acaba amb dues veritats i cap manera d'unificar-les.
---
*Si està planificant una migració: demani'ns una valoració abans de fer la comanda. Una conversa sobre la seva situació de dades diu més que qualsevol guia general, encara que el resultat sigui que no hi encaixa.*