Per què tres nodes i no dos
## El problema amb dos
Dues màquines, una falla. La que queda no sap si l'altra és morta o si només s'ha perdut la connexió. Si continua escrivint i l'altra fa el mateix, sorgeixen dos estats de dades divergents. Això és pitjor que una caiguda: una caiguda és visible, una divisió no.
Per això no decideix el nombre de màquines en funcionament, sinó la **majoria**. Un grup que té la majoria pot escriure. Un que no la té s'atura.
## Per què nombres senars
Amb quatre màquines, una separació pot crear dues meitats de dues cadascuna. Cap costat no té la majoria, tots dos s'aturen, i un bloqueig és exactament el mateix que una caiguda, però més car.
| Nodes | Majoria amb | Fallades tolerables |
|---|---|---|
| 3 | 2 | 1 |
| 4 | 3 | 1 |
| 5 | 3 | 2 |
| 7 | 4 | 3 |
Quatre nodes toleren exactament el mateix que tres i costen una màquina més. Per això el configurador només ofereix nombres senars.
## Què vol dir per a la seva configuració
El pas de tres a cinc no és petit: costa **dues màquines addicionals per rol crític**, no dues en total. Amb tres rols crítics, són sis màquines.
A canvi, tolera dues fallades simultànies en lloc d'una, cosa que a la pràctica vol dir que una màquina pot estar en manteniment mentre una altra falla. Aquesta és precisament la raó per la qual l'IT-Grundschutz n'exigeix cinc.
## El que no és la capacitat triple
Un clúster amb tres nodes de base de dades no té el triple de rendiment. Tots tres desen **les mateixes** dades: d'això es tracta. Qui calcula la reserva d'un clúster respecte a la capacitat total arriba a xifres com ara «2.554 % de reserva» i no ha mesurat res.
Per això el configurador només calcula amb la capacitat efectiva.